25th gen2013

Els móbils

by Sebastia Amengual Obrador 4tB

Avui en dia a la majoria de joves, el móbils s’ens ha convertit en una peça bàsicament imprescindible a les nostres vides. Peró que en deuen pensar d’aixo els nostrs padrins que no se n’entenen?

Quan eren joves ells, si havien de quedar per anar a un lloc, quedaven a l’hora i lloc exacte i si un es torbava de més en arribar s’esperaven. En canvi nosaltres avui en dia si quedam a l’hora i lloc exacte i un fa tard, la reacció és instantània Whatsapp o cridada als pocs segons. Que en deuen pensar els nostrs padrins de quan contestes un Whatsapp al cotxe per exemple? Ho deuen considerar una falta d’educació?

El meu pare sempre em diu que els joves d’avui en dia no podem ser iguals als de fa una o dues generacions perquè ens passam tot el dia amb el móbil

Volia comentar aquest tema per saber si els vostres pares us diuen i que en pensau del tema

19 Responses to “Els móbils”

  • Ana Villalonga Viudez 4ºB

    Hola Sebastia!
    Els meus pares també tenen mòbil amb Whatssap i sincerament ho utilitzen igual que jo o fins i tot més. Quan estam al cotxe per exemple o al menjador ho segueixen utilitzant, per a ells es una nova tecnologia, una nova forma de xerrar entre els seus amics. Crec que es un bon invent perque així es poden comunicar amb nosaltres quan vulguin i si volen dir-nos qualque cosa en comptes de cridar-nos ens envien un Whatssap que es mes còmode i fàcil per a tots.
    Peró també he de dir que quan nosaltres estam xerrant per el mòbil ells moltes vegades es queixen o es molesten una mica, en canvi a nosaltres ens molesta?
    Gràcies i un salut!

    • Sebastia Amengual Obrador 4tB

      Bones Ana!
      La meva mare fa una setmana o aixi, va començar a tenir Whatsapp. Abans es passava una bona estona queixant-se, que em passava massa temps amb el mobil, que havia de colaborar més,…
      Però ara resulta que ella és una més i a vegades ara, soc jo qui li ha de recordar el que em deia abans.
      Aixó si resulta cómode i ecónomic comparat amb les trucades.
      Respecte a la darrera pregunta, jo crec que depen de la situació ens molesta o no. Si vas pel carrer amb un amic i contestes al móbil crec que no ens molesta gaire, en canvi, ets de festa i un amic esta amb el móbil tota la estona no es que ens molesti, pero es una situació una mica incómoda.
      Esper que hi estiguis d’acord.
      Salut!

      • Ana Villalonga Viudez 4ºB

        Buenas Sebastia! Eso es lo que suele pasar cuando tienes un móvil con Internet que aparte de “viciarte” al Whatsapp o a los otros chats que hay , también te vicias a lo otro que pueda tener como los juegos, el reproductor MP3.. y tu madre seguramente estará enganchada al móvil (como la mía ) porque para ella es una nueva tecnología y descubrirá maneras y formas de poder hablar con todas sus amigas y familiares sin limitación, cosa que antes no se podía hacer.
        Estoy de acuerdo con lo que dices de depende la situación si estas con un amigo y lo mira y habla tres o cuatro veces no te molesta ya que tu seguramente harás lo mismo, pero si lo esta utilizando contante mente pues creo que llegaría a molestarte un poco y, como bien le he comentado a Cris, lo encontraría una falta de respeto.
        Un saludo!!

  • Alba Noguera Arbos (4tB)

    Jo consider que el mòbil ens apropa dels que tenim enfora i ens fa enfora del que tenim aprop. Per ara les persones no tenim la capacitat de dividir-nos en dos, i ens pensem que els nous mòbils ens ajuden aconseguir-ho. Podem ser a un sopar familiar i alhora xerrar de temes del més transcendentals i variats amb la quantitat de persones que desitgem. Si ens sabem manejar bé, potser aconseguim estar una mica per les dues coses, però al cap i a la fi, sempre ens acaba absorbint el que hi ha a l’altra banda de la xarxa. Ens convertim en propietat del mòbil, perdem l’autoritat sobre nosaltres mateixos i ens convertim en serfs dels contactes del nostre Whatsapp. Hi ha gent a la que li agrada, i és que clar, pot arribar a ser emocionant; és com si realment ens dividíssim en múltiples clons de nosaltres mateixos, El que no tenim en compte és que si ens excedim, durant aquesta múltiple divisió perdem facultats i part del control que tenim sobre el nostre present, com si perdéssim neurones.
    Està clar que referint-nos a les comunicacions és un mètode útil, ràpid, i còmode, que facilita molt la localització dels altres i permet estalviar en trucades. Però també es pot viure molt bé, i més tranquil, sense el “pip-pip” cada dos segons, sense veure’ns mirant de reüll la llumeta vermella, parpellejant i embogidora; sabent que no sempre estaràs localitzable, que quan tu vulguis contactar amb algú ja ho faràs pels teus propis mitjans. I que per dir segons quines coses, a vegades és molt millor una telefonada o una conversa davant un cafè. La tecnologia d’aquest tipus ho mecanitza tot, i a vegades ens oblidam que hi ha coses que no convé mecanitzar més del compte.

    • Sebastia Amengual Obrador 4tB

      Bones Alba!
      Coincidesc amb tu en tot el comentari, jo tambe crec que el mobil ens apropa la gent de lluny i al contrari.
      El més important pero crec que es la conclusió de que el mobil crea un cert estrés, que si arriba un whatsapp, que si una notificació al Tuenti, …
      Que ara no ens seria gens fàcil deixar el mobil perquè al final es converteix com una droga, arribes a necessitar mirar el mobil per saber si t’ha arribat res de nou o no.
      Moltes gracies i salut!

      • Alba Noguera Arbos (4tB)

        Exacte, les noves tecnologies, sobretot en l’àmbit de les comunicacions, s’han convertit en tota una addicció. Parlam de drogues, de tabac, i d’alcohol, com de quelcom que només consumeix la gent perduda, antisocial, i que per tant es mereix ser marginada quan nosaltres (i amb això em referesc a la majoria de gent que ha caigut en mans d’un smartphone o variants) som addictes en igual o superior mesura. I aquesta addicció, per molt que no ens destrossi el fetge o ens contamini tota la sang del cos, també té efectes perjudicials per a la salut; així que en el fons no consider que s’hi puguin establir gaires diferències.
        Jo vaig deixar de tenir smartphone fa uns mesos, per accident. Els primers dies m’envaïa una espècie d’angoixa constant, com un “i ara què serà de la meva vida”. Es va convertir en una urgència anar a la tenda més propera a canviar el mòbil i obtenir un altre que satisfés la meva ànsia de connexió (exagerant una mica). Passaven els dies i per una cosa o per l’altra m’era impossible dur el mòbil a arreglar. Un dia em vaig adonar del bé que es vivia així, sense estar disponible per a la comunicació el 100% del temps. Podia llegir un llibre sense interrupcions! Vaig decidir que no canviaria el mòbil. I, realment, llevat dels casos en que és en extrem necessari estar localitzat constantment, recoman molt seriosament que, si veis que abusau massa del mòbil, o estau cansats d’estar sempre localitzables, tengueu en compte l’alternativa de passar-vos a un mòbil més senzill. De veres. També s’hi pot viure.

  • Yo mi smartphone no solo lo utilizo para hablar/chatear si no que actualmente puedo hacer todo lo que me apetezca con él y encima donde quiera. ¿Usos que principalmente le doy? Pues es mi libro de lectura, mi periódico diario, mi espacio de trabajo, mi agenda y calendario, mi GPS… En definitiva, mi tercer brazo. La verdad es que no son los móviles los culpables de alejarnos de la vida social y/o familiar, sino que somos nosotros que hacemos un uso incorrecto de ellos, porque, ¡Nadie se imaginaba las ventajas que tiene poder contactar inmediatamente con un amigo que vive en la otra cara del mundo hace tan solo 30 años! Sí, solo tienen 30 años de existencia y es por eso que a los adultos, y me refiero a personas con más de 45 años, les ofende. Aclarar que en algunos casos si que tienen razón.

    En respuesta a Alba: Tens raó que aquesta llumeta parpellejant de notificació que teniu a les vostres Blackberry’s pot arribar a causar estrés, es la part dolenta de aquests medis, perque sempre saps si ha vist el teu missatge o no. i després també estic completament d’acord que cap tecnologia pot substituir l’antiga pero mai oblidada conversa cara a cara.

    En respuesta a Ana: Amb l’afirmació final tens tota la raó del mon, aquesta es l’enveja que tenen de nosaltres de poder parlar amb tots els nostres amics quan i on volguem, cosa que ells no podrien haver fet en els seus temps de joves.

    • Ana Villalonga Viudez 4ºB

      Si, estoy totalmente de acuerdo contigo Sergio, ahora los móviles no solo sirven para hablar o chatear sino que al poder hacer todas esas funciones como ( tu libro de lectura, tu periódico diario, tu espacio de trabajo, tu agenda y calendario, GPS…) se están caracterizando mas y se están situando mucho más cerca de los ordenadores que de los teléfonos, ya que para una persona le puede ser mas útil su smartphone que su ordenador. Y al tener todas esas funciones te ahorras mucho mas dinero ya que no te hará falta comprarte un MP3, un GPS y ya llevaras siempre encima una cámara de vídeo!. Y finalmente decir que las operadoras cada vez son más conscientes de que no tendrá sentido cobrar en el futuro por tiempo de llamada.
      Un saludo!

  • Cristina Bolancé

    Buenas a todos,

    Mi opinión sobre este tema es que los móviles y aparatos electrónicos nos “absorben” de cada vez más, y eso es algo que no me parece bien. La semana pasa, sin ir más lejos, estaba comiendo con la familia en un restaurante y una pareja de la mesa de al lado, los dos con el móvil en la mano y haciendo uso de él. Entre ellos debió haber, aproximadamente, diez minutos de conversación en toda la comida, y creo que he exagerado. En definitiva, el invento del móvil está bien, está bien usarlo de vez en cuando, pero debemos ser conscientes y regular el uso de ellos, sin abusar.

    • Sebastia Amengual Obrador 4tB

      Bones Cris!
      Respecte al comentari de que “el invento del móvil está bien, está bien usarlo de vez en cuando, pero debemos ser conscientes y regular el uso de ellos, sin abusar.” Cadascú ja ha de ser prou grandet per saber quan ha d’estar amb el mobil i ell si abusa, ja rebra les seves “el seu càstig per perdre el temps”.
      Peró quan dius que “el invento del móvil está bien” ho vull comentar. Per als joves que utilitzam el móbil per tonteries si que esta be, però, en el cas d’un empresari que li arriba un correu i el pot llegir a l’instant canvia molt les coses.
      Gracies i salut!

    • Ana Villalonga Viudez 4ºB

      Hola Cris!!, Respecto a lo de la pareja, eso me parece abuso excesivo, porque si tu quedas con una persona es para hablar con ella y pasar el tiempo junto a ella no junto a tu móvil. A mí también me pasó algo muy parecido, pero de esa pareja era el chico quien no paraba de teclear su móvil una y otra vez. Me quedé mirándolos un largo rato y lo increíble era que la chica se había acabado su kebab y él solo le había dado dos mordiscos!!! Me pongo en el lugar de la chica y, me parece una falta de respeto hacia mí, no solo el hecho de que este con el móvil continuamente, sino que para hasta comer tenga que estar pendiente de él. Estoy totalmente de acuerdo en lo de ser conscientes y regular su uso.
      Un saludo!

  • Maria Jose Beltran Pericas

    Sa meva opinió sobre aquest tema supòs que és igual a la de tots els pares i fills de la nostra generació. Sincerament, jo sóc una dels millons d’”enganxats” al mòvil.
    Me n’he enduita més d’una bronca ja per aquest tema, pero els meus pares no se n’adonen de que a ells els hi està passant el mateix.
    Fa poc, al finar, el meu mòvil va començar a xiular enmitj del dinar, i els meus pares es varen enfadar. Sortí aquest tema del mòvil, i em digueren que des que tenia el mòvil ja no feia tanta vida familiar, i sincerament, tenen raó. Però uns minuts després sonà el mòvil de mon pare, i jo li vaig tornar la mirada amb la que em va mirar ell quan sonà el meu.
    La meva opinió és que la vida s’està convertint en tecnologia. Està bé emplear el mòvil de tant en quant per xatejar amb els amics o diverses coses més, però, ¿no creis que ens esteim passant?

  • Pedro Crespi Perello

    Bon dia Sebastià els meus pares ja tenen WhatsApp i a pics estan molt de temps amb es móvil.
    Pero el meu padrí pensa que aixó de es movils amb internet es una droga perquè esteim tot el dia enganxats.

  • Noelia Martin Fidalgo (4rt A)

    Me gustaría decir que hoy en día también se hacen apuestas. Una vez que estaba comiendo en un bar vi a unos chicos que hacían una apuesta: todos ponían su móviles unos encima de otros, y quien lo cogiera antes tendría que pagar la cuenta.

    • Ana Villalonga Viudez 4ºB

      Hola Noelia, yo creo que eso es una simpleza, el tener que hacer una apuesta para no coger el móvil durante la comida o mientras te reúnes con tus amigos.
      Para que veas que la gente esta enganchada al móvil, como un fumador a los cigarrillos, puedes acabar dejándolo un par de horas pero al pasado ese periodo vuelves a engancharte, definitivamente se llama vicio.

      • Alba Noguera Arbos (4tB)

        Idò jo no ho trob tampoc cap doi, això de fer apostes per no agafar el mòbil durant una estona. Està clar que en acabat el sopar tots es tornaran a endollar al whatsapp, però si es pot reduir o anular l’activitat mobilística per, com a mínim, una franja de temps, per què no fer-ho? Com tu dius, Ana, és un vici; però així, comparant-ho també amb el tabac, si hi estam enganxats i enlloc de fumar quatre paquets al dia en fumam tres, és, d’alguna manera, una millora. Potser en aquest temps de no utilitzar el mòbil, repetit en més ocasions, ens n’adonam que en realitat no és indispensable per viure, i que quan estam acompanyats és molt millor estar per la conversa o fer cas a la companyia que automarginar-nos amb el telèfon i aleshores passam a utilitzar-lo menys, sense abusar.
        Si tots féssim això, poc a poc, potser acabaríem reduint una mica l’addicció al mòbil i podríem gaudir de la part bona de la tecnologia sense abusar-ne. Un punt mitjà.

        • Cristina Bolancé

          Pero Alba, ¿te das cuenta hasta que punto hemos llegado que necesitamos hacer este tipo de juegos para poder controlar el “mono” de usar el móvil? Se supone que cuando estás reunido con un grupo de amigos, estás con ellos, charlas, ríes, y no necesitas el móvil para nada. Eso sería lo ideal. Claro que, actualmente, eso es imposible, y me parece muy fuerte que haya gente que tenga que hacer estos “jueguecitos” para poder pasar una tarde tranquila con los amigos, sin necesidad de usar el teléfono para nada. La cuestión es autoregularse, o al menos intentarlo, pero porque realmente queremos dejar el móvil a un lado, y no porque sino nos toca pagar la ronda de refrescos.

          • Alba Noguera Arbos (4tB)

            Clar que no hauria de ser necessari fer aquest tipus d’apostes. Tu dius que hauríem de saber autorregular-nos, que hauríem de ser prou conscients com per no estar amb el mòbil quan no toca; però i si no ho som? Què hem de fer, aleshores, afusellar el primer que toqui el mòbil? Hi ha gent que no ho pensa, que ni tan sols s’ho planteja, hi ha gent a la que no li molesta veure que la persona a la que està xerrant no l’escolta perquè està parlant amb no sé qui per missatgets. Per això, com que no podem intentar que tothom pensi igual que nosaltres, a vegades no està de més establir aquest tipus de “jocs”, encara que només funcionin per una estona…

  • Ana Mª Bascuñana Sánchez 4B

    Me parece que todo puede ser bueno sin llegar a un exceso . Como bien dice Alba , es muy difícil percatarse de sacar el móvil en según que situaciones sea bueno o malo si se llega a un extremo abusivo. No se puede distribuir nuestros ideales a todo el mundo y obligar a que se cumplan… Un error humano , como otros muchos , es no saberse controlar en según que aspectos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>