07th gen.2013

L’altra cara de la cultura.

by Sergio Márquez (4ºA)

“Honra igualmente al extranjero que al ciudadano porque todos somos viajeros esparcidos por la tierra.” Focílides

La immigració no la podem qualificar de desfavorable, tot el contrari. Gràcies a ella, Espanya augmenta econòmicament pel fet que, els treballs que no ens agraden els ocupen ells. A més a més, fortifiquen i expandeixen la llengua i/o els costums nostres.

Els immigrants si vénen aquí per alguna raó, i aquesta raó és perquè veuen Espanya com un paradís en comparació d’alla on sigui d’on vénen. Després es troben que, en realitat, no és com ells se l’imaginaven. Però no ens oblidem que vénen a viure, vénen a poder gaudir almenys un cop del que anomenam oci, temps lliure, perquè tothom té dret a la recerca de la felicitat pròpia i ningú els ho pot impedir. Imaginau ara que, d’aquí a tres hores, en comptes de anar a casa vostra, agafau el bus per anar a treballar on sigui per un salari nul però necessari per menjar i no sortir d’allà fins a les 9 de la nit però encara no ha arribat el moment de descansar, ara us heu de posar a fer deures i/o estudiar perquè no us etiquetin de ganduls i altres mentides.

Els immigrants no lleven llocs de treball, aquí l’únic problema que hi ha és el nostre govern, que subestima els Espanyols i considera de més importància els estrangers. Tots som iguals de drets i deures. Ningú més que un altre. Així doncs, el problema també s’escampa als empresaris actuals que, com és normal, només busquen els màxims diners. Què li importa a un empresari si ets Espanyol o estranger? Només es fixen que es durà a terme el mateix treball i que per contractar estrangers no hauran d’invertir molt capital en recursos humans i així poder treure més benefici, el que anomenam plusvàlua. Per tant, el problema no és dels immigrants, és de les polítiques immigratòries de l’estat i el pensament empresarial actuals.

La nostra societat des de sempre ha tengut un comportament en general de xenofòbia, i encara aquest sentiment es reforça més per la situació econòmica crítica que estam arrossegant. Ho podem comprovar molt bé nosaltres, els catalans, mallorquins i valencians. Ens sentim exclosos del nostre propi país, volem la independència, que ens deixin fer, que no ens subestimin i això mateix pensen els estrangers, es veuen limitats, ells saben perfectament que són diferents, no coneixen com es comporta la nostra societat i els seus costums però, com tothom, s’esforcen per intentar ser tan natiu com puguin, per així, poder conviure amb la societat del país on viuen a partir d’ara.

Nosaltres, els espanyols, som els primers que volem anar a un altre país per feina, ara que està tot aquí “tan malament”. Imagina’t ara que te’n vas a qualsevol país per feina i l’únic que et trobes és una societat que et mira de reüll, que els és impossible de confiar en tu i que t’acusen de tot pel simple fet que ets “diferent”. I és que la “diferència” és or! Els estrangers vénen aquí a treballar, no els importa ni les condicions de treball ni el salari, es a dir, res. A diferència d’ells, els espanyols ens queixem molt, si no ho fem, no som nosaltres, i preferim no treballar abans que cobrar 200€ al mes per 6 hores al dia. (Amb un dia de vacances a la setmana)

Els immigrants són persones, com nosaltres, han nascut, tenen 5 sentits, ulls, cames, mans… L’únic que podem dir que ens diferencia d’ells son el color de pell, mentalitat i poques coses més. El gran problema és que està molt estereotipat tot aquest tema, però podríem dir que una persona, per ser “negra”, és dolenta, no sap fer res més que malcriadeses o altres histories? Error. Referint-nos als estereotips més comuns d’Espanya trobem que, tots els homes són violents i no saben raonar sense violència o com que totes les dones no saben conduir? Error i res més que error. Com per tot, a algunes persones li aniran molt bé algunes coses i per a unes d’altres seran unes patates bullides. Com que sempre existeixen bons i dolents: Hi hauràn estrangers bons i altres de dolents com n’hi ha d’espanyols. Només que els espanyols no voldrien fer mal al seu propi país però ni d’aquestes s’escapen alguns, posant per cas els tiroteigs dels EUA.

I Arribam a la conclusió que tots els espanyols com els immigrants tenim uns drets i uns deures igualitaris, i aquests articles de la Declaració dels Drets Humans ho demostren perfectament:

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *