03rd Gen2013

Què passaria…?

by Alba Noguera Arbos (4tB)

tumblr_lnbjvdWhaG1qat9xfo1_500

Potser esclataria una Tercera Guerra Mundial, o s’estendria una pandèmia letal arreu del món, que faria que les persones es tornassin verdes i es convertissin en cendra en entrar en contacte amb la llum del sol. Potser ens invadirien, a la fi, els extraterrestres o un exèrcit de formigues es proclamaria emperador del món. Potser començarien a caure tots els cossiols dels balcons, impossibilitant el trànsit dels vianants per la ciutat; o bé tots els animals s’ajuntarien per ballar boleros al voltant d’una estàtua de Ramon Llull. Podria ser, també, que es produís un augment massiu del sobrepès a Europa; ja que hi hauria més dinars i sopars de noces i la gent es veuria obligada a menjar més del necessari. Potser augmentaria la pobresa en els països desenvolupats, potser hi hauria més corrupció o els partits terroristes acabarien definitivament amb la tranquil·litat del món. Potser augmentaria el número de nens reclutats per a ser soldats, o causaria la destrucció total de la capa d’Ozó. Fins i tot, potser tornaríem a la prehistòria i ens vindrien ganes de pintar bèsties desconegudes a les parets i de menjar-nos els nostres fills i germans. Potser les persones començarien a brillar en la foscor, o a emetre radiacions ultraviolades, als nens més petits els sortirien bolets als dits dels peus i desenvoluparien la capacitat de comunicar-se amb els morts.

El que és més probable, però, és, simplement, que molta gent que s’estima pogués signar els papers que legalitzen la seva unió; fins que la mort els separi o fins que un dels dos es cansi d’aguantar l’altre. Potser aquestes persones podrien passar una estona agradable amb els seus familiars, amics, i gent coneguda convidada per compromís; rient, menjant i compartint anècdotes i records. Potser hi hauria més ocasions per riure. El que sí que podria ser és que augmentàs l’obesitat, cosa que seria un avantatge per a les empreses i clíniques de pèrdua de pes, però vaja, tampoc seria un canvi tan radical. S’acabarien els prejudicis. Hi hauria menys infants abandonats i als orfenats que podrien tenir una família. L’amor i l’atracció sexual que un home sent per un home, una dona per una dona, o un home que es sent dona per una dona que es sent home deixaria de ser un tema que encara avui silencia i selleja (i censura dins una càpsula d’acer inoxidable a prova de bales!) moltes boques i moltes ànimes.

One Response to “Què passaria…?”

  • No importa per res que passaria si… El que realment importa és què passa en aquests moments. La mentalitat de la societat occidental tendeix a pensar en un futur, olvidant-se del mateix present.

    Admiram el futur per que perque tot el que hem vist fins ara “ha estat bo” (Solucions a distintes enfermetats, evolució tecnologica…) Pero en tot aixó sempre hi ha hagut un gran esforç rere, un esforç que si no intentam mantenir, el nostre preciat futur no arribarà mai, més un altre totalment diferent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *