12th gen2013

Los jóvenes de hoy en dia

by Irene Daviu Fuster 4rtA

images

Los jóvenes de hoy en día empiezan a beber alcohol, fumar y esas cosas demasiado pronto. Yo me incluyo en este grupo, pero no lo hago con tanto exceso, me controlo mas y se lo que hago las noches que salgo de fiesta. Porque de que sirve emborracharte? no sirve de nada, hay gente que como es muy vergonzosa cree que bebiendo se soltará más pero luego acaba haciendo cosas que no quiere y no se lo pasará tan bien como hubiese querido. Con  todo esto las fiestas acaban siendo un desmadre total, que nadie sabe lo que hace, vomitados por todo, gente tirada por el suelo.. y luego los que han controlado no se lo pasan bien porque han de ayudar a sus amigos. Todo esto también pasa porque hay sitios en los que venden alcohol a los menores, que quizás yo y mis amigos seamos los primeros que compramos, pero no debería estar permitido. Además , ya llegará esto de beber, no hay que precipitarse, las cosas a su tiempo, luego cuando seamos mayores ya lo habremos hecho todo.

3 Responses to “Los jóvenes de hoy en dia”

  • Cristina Bolancé

    Buenas Irene,

    Referente a tu artículo… En mi opinión no es lo más adecuado escribir un artículo en el que, tu misma, defiendas una postura que, de acuerdo, es tu opinión, pero a la vez te incluyas en el grupo de adolescentes que tienen este tipo de comportamiento y, a la misma vez, digas que no estás a favor de él. Eso genera una especie de contradicción, y no tiene mucho sentido que critiques algo que tu misma haces, o tal vez sí, porqué te has dado cuenta de que está mal hecho.

    • Irene Daviu

      Lo critico por lo que tu has dicho al final, porqué me he dado cuenta de que esta mal hecho lo que hago.

  • Lena Llompart i Frau

    Si les autoritats es veuen obligades a decretar no importa quina sigui la prohibició, és perquè abunda un excés inadequat d’aquest comportament en la societat; les lleis són per a regular-ne el funcionament, i s’ha forçat que fossin necessàries per a mantenir el civisme, per a imposar-lo.

    Les lleis són, per tant, en gran part dels casos, conseqüència d’una manca de control personal. És com si els pares que ens prohibien sortir de vespre mentre ens educaven fossin substituïts ara per decrets i jutges que ens imposen aquesta obediència a cop de multes i presons. Això denota la manca de maduresa mental que majoritàriament es té: una vegada passada l’etapa d’aprenentatge, hom no hauria de necessitar, com a ésser racional que és, que se l’obligàs a actuar segons el civisme i la moral. De fet, seria tan simple com regir les nostres accions per la moral, que entre els mateixos membres d’una societat no dista gaire. Tan sols petits matisos de diferència.

    Ara bé, no crec que entre aquests matisos s’hi inclogui el dubte de si ens hem de fer rebentar el cos en ploreres, vòmits i comes, tot a base de merda en quantitats inassumibles per a qualsevol organisme (per molt resistents que proclamem a crits en plena gatera que som, tot demanant un xupito més).

    D’aquesta manera, només puc arribar a la conclusió que jo, per al meu interès personal, no tenc cap necessitat que es mantengui una llei que a mi només em suposa incomoditats: jo que bec tan sols ocasionalment i en petitíssimes quantitats, jo que ni una vegada n’he abusat, jo que mai no he arribat a un estat d’embriaguesa; jo hauria volgut ahir vespre de manera molt tòpica beure una cervesa, o una cervesa mesclada amb un refresc que, si us he de ser franca, no record quin és, mentre mantenia una conversa agradable durant el sopar. I, a les dotze, tornar a casa. Res més, després de mesos de no haver ingerit una mísera gota d’alcohol (ni el cava de Nadal que em repugna profundament, amb les seves emprenyoses bimbolletes). Això hauria estat tot.

    I malgrat la meva manera de consumir (o, més aviat, de quasi ni consumir) alcohol, en mi repercuteixen les conseqüències d’una societat tocada de la malaltia de l’eterna infantesa, l’etern no pensar, l’etern fer i deixar de fer segons el que han determinat des d’adalt que es pot fer i que no. Una societat al total estil Peter Pan.

    Ja per acabar, malgrat estar d’acord en el missatge del teu article, vull subratllar la frase en què dius “no hay que precipitarse, las cosas a su tiempo, luego cuando seamos mayores ya lo habremos hecho todo”. Aquesta frase exposa el que fan sovint els mecanismes de prohibició de la societat: estanquen la maduresa personal i n’impossibiliten el creixement fins als devuit anys on, pel sol fet de tenir devuit anys (suposadament no només d’aniversaris complerts sinó també de ment), ja se’t considera instantani mereixedor de tots els drets que als adults els pertoquen. Amb frases com aquestes, sentides milions de vegades a les padrines, es redueixen els nins i els adol•lescents a éssers perennement idiotes: la consciència de cadascú s’ha de despertar al ritme que la pròpia naturalesa ho reclami.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>