12th gen.2013

Tretze roses, milers d’injustícies

by Maria Martín Estarellas 4tA

 http://youtu.be/l_LtZpV4etQ

i totes les parts que la segueixen.

”La pérdida del pasado, colectivo o individual, es la gran tragedia humana; y a nuestro pasado lo hemos lanzado por la borda como el muchacho que destroza una rosa”. Simone Weil

Fa alguns mesos vaig  veure aquesta pel·lícula  temps després vaig comentar-li a la meva ”abuela”  i li vaig oferir veurer-la, ella hem contestà que no , que ella ja estava ben servida de presons de dones , hem va contar que la seva mare va viure  quatre anys durant  aquesta època , és a dir la post-guerra , a una presó de dones  i que ella va passar la major part de la seva infància visquent amb familiars a França,després de saver que la meva re-padrina havia estat una d’aquestes roses , però per sort amb més sort, vaig voler informar-me més sobre aquest tema, are un poc més iformada m`ha parescut interesant xerrar d’aquesta pel.lícula que c0nta aquesta història particula de tretze al.lotes per que li va ocorrer a moltes dones i homes , però aquestes històries de la guerra cívil o de la post-guerra solen ser contades per homes, aquesta a diferencia no

Aquestes historia conta una de les moltes injustícies viscudes durant la Guerra Cívil d’Espanya , tretze dones just després de acabar la guerra varen ser detingudes la majoria per formar part de la JSU ( Juventudes Socialistas Unificadas) o per tenir contacte amb Republicans , les vares dur a ser interrogades , on les varen torturar i per ser utilitzades per agafar a  altres companys, posteriorment foren traslladades a la presó de dones a de las Ventas on visqueren en terribles condicions . Després d’alguns mesos allà , el dia 29 de Juliol un comandant de la Guardia Cívil juntament amb la seva fia varen ser assassinats i com a represalia d’un delicte que era impossible que haguessin fet ja que estaben empresonats varen ser jutjats 56 joves , 43 homes i 13 dones i finalment condemnats a mort per ”adishión a la rebelión”

Durant la matinada del 5 d’Agost d’aquets mateix any després de rebre escriure unes emotives cartes als seus familiars(abaix he posat algunes mostres) varen ser cruelment fusellades

Martina Barroso ,24 anys ; Blanca Brisac, 29 anys, de dretes i catòlica ; Pilar Bueno ,27 anys ; JúliaConesa, 19 anys ; Adelina García , 19 anys ; Elena Gil , 20 anys ; Virtúdes González, 19 anys ; Ana López , 21 annys ; Joaquina López , 23 anys ; Dionisa Manzanero , 18 anys , Victoria Muñoz , 18 anys ; Luisa Rodríguez , 18 anys .

Aquí deix dues de les cartes que varen deixar aquestes al·lotes , per mi les dues més maques.

– ”Madre, hermanos, con todo el cariño y entusiasmo os pido que no me lloréis nadie. Salgo sin llorar. Me matan inocente, pero muero como debe morir una inocente. Madre, madrecita, me voy a reunir con mi hermana y papá al otro mundo, pero ten presente que muero por persona honrada. Adiós, madre querida, adiós para siempre. Tu hija, que ya jamás te podrá besar ni abrazar. QUE MI NOMBRE NO SE BORRE EN LA HISTORIA.” JÚlian Conesa

-”Querido, muy querido hijo de mi almaEn estos últimos momentos tu madre piensa en ti. Sólo pienso en mi niñito de mi corazón que es un hombre, un hombrecito, y sabrá ser todo lo digno que fueron sus padres. Perdóname, hijo mío, si alguna vez he obrado mal contigo. Olvídalo hijo, no me recuerdes así, y ya sabes que bien pesarosa estoy. Voy a morir con la cabeza alta. Sólo por ser buena: tú mejor que nadie lo sabes, Quique mío.

Sólo te pido que seas muy bueno, muy bueno siempre. Que quieras a todos y que no guardes nunca rencor a los que dieron muerte a tus padres, eso nunca. Las personas buenas no guardan rencor y tú tienes que ser un hombre bueno, trabajador. Sigue el ejemplo de tu papachín. ¿Verdad, hijo, que en mi última hora me lo prometes? Quédate con mi adorada Cuca y sé siempre para ella y mis hermanas un hijo. El día de mañana, vela por ellas cuando sean viejitas. Hazte el deber de velar por ellas cuando seas un hombre. No te digo más. Tu padre y yo vamos a la muerte orgullosos. No sé si tu padre habrá confesado y comulgado, pues no le veré hasta mi presencia ante el piquete. Yo sí lo he hecho.

Enrique, que no se te borre nunca el recuerdo de tus padres. Que te hagan hacer la comunión, pero bien preparado, tan bien cimentada la religión como me la enseñaron a mí. Te seguiría escribiendo hasta el mismo momento, pero tengo que despedirme de todos. Hijo, hijo, hasta la eternidad.RECIBE DESPUÉS DE UNA INFINIDAD DE BESOS EL BESO ETERNO DE TU MADRE ” Blanca

Per acabar , pens que aquesta películ.la la podríem veure a classe , o pel.licules d’aquest típus , segurament no es comparable , però vegades no importa anar-nos tan enfora per veure injustícies que han tengut lloc no tan enfora .

Fi

 

   snese4159604907-octubre-13-rosasmujeres clvas

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *